27 de junio de 2017:
Hasta hace muy poco, yo desconocía la existencia de Lluis Hernández, que fue alcalde de Santa Coloma de Gramanet durante muchos años, hasta que en las urnas fue derrotado por Manuela de Madre, del Partido Socialista Catalán. Leyendo antecedentes del caso Pretoria supe de este singular personaje. Muy singular, por cierto. Recomiendo la lectura íntegra del artículo publicado por elmundo.es, con motivo del fallecimiento del "cura rojo", en julio 2015,del que extraigo algunos de los párrafos más significativos:
"Lluís Hernández metía la pata, pero no metía la mano». Un vecino recordaba así a quien fuera el primer alcalde de Santa Coloma de Gramenet tras restablecerse la democracia, fallecido ayer, cuyas peculiaridades elevaron a mito en vida: sacerdote y comunista, rector bajo el franquismo de una capilla empotrada en unos bajos en la que el crucifijo cohabitaba con un retrato del Che Guevara, el camarada Marcos de la clandestinidad se enroló al PSUC a la vez que oficiaba y se manifestaba contra el régimen y las carencias de una ciudad que creció sin orden mientras la periferia de Barcelona se abarrotaba de inmigrantes de toda España.
Hernández fue el cura rojo de Santa Coloma. Pasó de la parroquia y el activismo a ser el edil de una ciudad escorada a la izquierda, sin renegar nunca del hábito, aunque se permitió una excedencia entre 1979 y 1991, mientras ocupó la Alcaldía. Entonces, el municipio era un desbarajuste de calles por asfaltar, pródigo en movilizarse por la falta de escuelas y servicios básicos."
Seguidamente, añado tres enlaces. Los dos primeros nos dan información sobre el municipio de Santa Coloma de Gramanet. La versión en castellano es más amplia, con información acerca de las fiestas religiosas tradicionales, de los personajes famosos de dicha ciudad y del caso Pretoria. (*)
El tercero de los enlaces es con entrada del blog "Cronista de Gramanet", titulada La revolución de los curas obreros en Gramenet (1), cuya lectura recomiendo.
https://es.wikipedia.org/wiki/Santa_Coloma_de_Gramanet (En castellano)
https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Coloma_de_Gramenet (En catalán)
http://cronistadgramenet.blogspot.com.es/2015/10/la-revolucion-de-los-curas-obreros-en.html
__________________
(*) A continuación copio y pego los datos publicados en Wikipedia, al día de hoy, 9 de noviembre de 2017, en relación a los epígrafes ""Pretoria", y "Personajes destacados" que, como se puede observar, muestra ostensibles diferencias según sea esta información expresada en castellano, o en catalán. Ante lo cual, obviamente, muestro mi extrañeza. :
Operación Pretoria
- El 27 de octubre de 2009 detienen al alcalde de la localidad, Bartomeu Muñoz i Calvet según el auto del juez Garzón por los siguientes presuntos delitos: 1, un posible delito de Asociación ilícita del artículo 515 del Código Penal; 2) de un delito de cohecho del artículo 420 del Código Penal; 3) de un delito de fraude de subvenciones del art. 308 en relación con el art. 309, ambos del Código Penal; 4) de dos delitos de fraude y exacciones ilegales del art. 436 del Código Penal; 5) de un delito de falsedad en documento oficial y mercantil de los artículos 390 y 392 del Código Penal.
Junto con el concejal de urbanismo Manuel Dobarco acusado por los siguientes presuntos delitos: 1) un posible delito de Asociación ilícita del artículo 515.1 del Código Penal; 2) de un delito de fraude de subvenciones del art. 308 en relación con el art. 309, ambos del Código Penal; 3) de dos delitos de fraude y exacciones ilegales del art. 436 del Código Penal; 4) de un delito de falsedad en documento oficial y mercantil de los artículos 390 y 392 del Código Penal.También es detenido Pascual Vela Las cuevas, acusado de los siguientes presuntos delitos: 1) de dos delitos de fraude y exacciones ilegales del art. 436 del Código Penal 2) un delito de encubrimiento del artículo 451 del Código Penal.En el marco de la Operación Pretoria.4 El daño causado a las arcas públicas en Santa Coloma asciende a 18.377.000 euros.5Personajes destacados:
Deportistas[editar]
- Raúl Tamudo, futbolista español.
- Javier Rodríguez, futbolista de fútbol sala en la sección del Barcelona.
- Alberto de la Bella, futbolista de la Real Sociedad.
- Jordi Pardo, baloncestista retirado.
- Iván Pardo, baloncestista retirado.
- Gaby Ruiz, baloncestista retirado.
- Dimas Delgado, futbolista del CD Numancia.
- Oriol Gómez, conductor de rallies retirado.
- Andreu Casadevall, entrenador de baloncesto en el Burgos.
- David Bermudo, futbolista del Sabadell.
- Issac Becerra,futbolista del Girona C.F
Políticos[editar]
- Luis Hernández Alcácer, sacerdote, político y primer alcalde democrático de la localidad (1979-1991).
- Manuela de Madre, política y ex alcaldesa de la localidad (1991-2002).
Cantantes[editar]
- Raúl Rojas, cantante.
- Jairo Perera, cantante, guitarrista y compositor del grupo Muchachito Bombo Infierno.
Dibujantes y pintores[editar]
- Ramón F. Bachs, dibujante.
- Santos de Veracruz, pintor.
- Carlos Azagra, dibujante.
Escritores y poetas[editar]
- Jordi Cienfuegos, poeta.
- Raquel Barco (conocida como Jezz Burning) escritora romántica-paranormal.
Maria Teresa Colominas; escritora
Torero[editar]
Otros[editar]
- Raúl Gómez Colaborador de Otra Movida en Neox
- Daniel Sánchez Gálvez, jugador de billar.
- Cristina Buenafuentes de la Mata, doctora en filología hispánica.
- Patricia Pérez, redactora jefa de "Realidades Pérez"
- Josep Lluís Trapero, Mayor de los Mossos d'esquadra.
Versión en catalán:
- Raúl Tamudo, futbolista español.
- Javier Rodríguez, futbolista de fútbol sala en la sección del Barcelona.
- Alberto de la Bella, futbolista de la Real Sociedad.
- Jordi Pardo, baloncestista retirado.
- Iván Pardo, baloncestista retirado.
- Gaby Ruiz, baloncestista retirado.
- Dimas Delgado, futbolista del CD Numancia.
- Oriol Gómez, conductor de rallies retirado.
- Andreu Casadevall, entrenador de baloncesto en el Burgos.
- David Bermudo, futbolista del Sabadell.
- Issac Becerra,futbolista del Girona C.F
- Luis Hernández Alcácer, sacerdote, político y primer alcalde democrático de la localidad (1979-1991).
- Manuela de Madre, política y ex alcaldesa de la localidad (1991-2002).
- Raúl Rojas, cantante.
- Jairo Perera, cantante, guitarrista y compositor del grupo Muchachito Bombo Infierno.
- Ramón F. Bachs, dibujante.
- Santos de Veracruz, pintor.
- Carlos Azagra, dibujante.
- Jordi Cienfuegos, poeta.
- Raquel Barco (conocida como Jezz Burning) escritora romántica-paranormal.
Torero[editar]
Otros[editar]
- Raúl Gómez Colaborador de Otra Movida en Neox
- Daniel Sánchez Gálvez, jugador de billar.
- Cristina Buenafuentes de la Mata, doctora en filología hispánica.
- Patricia Pérez, redactora jefa de "Realidades Pérez"
- Josep Lluís Trapero, Mayor de los Mossos d'esquadra.
Edat contemporània
"A finals del segle XIX diverses famílies de la burgesia barcelonina van posar de moda estiuejar a Santa Coloma: un dels pioners va ser l'historiador Ferran de Sagarra, propietari de la Torre Balldovina i pare del cèlebre poeta Josep Maria de Sagarra.
L'entorn geogràfic, el clima i la proximitat a la gran ciutat van facilitar aquesta migració que es repetia cada any entre els mesos de juny i setembre.
Els senyors van comprar terrenys i van construir les seves cases d'esbarjo que van embellir la fesomia del poble. Les noves construccions es van agrupar envoltant el nucli originari de la vila.
Algunes d'aquestes finques van desaparèixer en l'efervescència especulativa de la dècada dels 60 (can Gordi, can Nohet). Altres van aconseguir salvar-se i han estat recuperades i incorporades al patrimoni de la ciutat com can Muntlló, can Sisteré, can Franquesa o can Mariner, una antiga masia del segle XVII, que a finals del XIX va ser la segona residència dels Roviralta, els qui la van reformar i van ampliar. En la dècada dels vuitanta es va convertir en un casal de barri (la recuperació de la masia i la plaça adjacent, va ser obra de l'arquitecte colomenc Xavier Valls, mort en l'atemptat d'ETA contra els magatzems Hipercor).
L'edifici més emblemàtic d'aquella etapa és can Roig i Torres. Avui convertida en escola municipal de música, aquesta mansió, una de les més boniques de la ciutat, barreja de forma harmònica els estils noucentista i modernista. Va ser construïda entre 1906 i 1912 per Rafael Roig i Torres, un home adinerat que, entre altres càrrecs, va ocupar els de cònsol de l'Uruguai a Barcelona i tinent d'alcalde a l'Ajuntament barceloní.
La influència de la colònia barcelonina va ser gran, malgrat que les relacions socials entre estiuejants i nadius sempre van ser molt classistes: alguns forasters evitaven deliberadament el contacte amb el poble pla, es refugiaven en les seves torres amb jardí i, com màxim, es deixaven veure en la missa del diumenge.
La presència temporal d'aquestes famílies adinerades va suposar una millora econòmica per a un sector de la població colomenca. A petició dels estiuejants, l'Ajuntament va crear l'any 1895 la Festa Major d'Estiu per complimentar i acomiadar a tan il·lustres personatges. No obstant això, l'antiga festa de la patrona, el 31 de desembre, mai va deixar de celebrar-se.
En contrast amb aquestes anades i vingudes de famílies riques, es produeixen les dues primeres onades migratòries modernes, encara que de molt reduïdes proporcions: una procedent de l'interior de Catalunya i una altra, d'Aragó, que es va conèixer popularment amb l'apel·latiu dels maños. En els dos casos les dificultats d'integració van ser mínimes. Es tractava de jornalers, mà d'obra agrícola.
El 27 d'octubre de 2009 el seu alcalde, Bartomeu Muñoz (PSC), va ser detingut per la Guàrdia Civil per presumpta implicació en un afer de corrupció (cas Pretòria), juntament amb Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, tots dos relacionats amb CDC."
Incido en resaltar el hecho de que en la versión en catalán no hay epígrafe específico para el caso Pretoria, con sólo una referencia breve al final del apartado Edad Contemporánea. Ni tampoco hay apartado dedicado a personajes célebres de la población, entre los cuales, por cierto, figura el ex-jefe de los Mozos, Trapero . Raro¿verdad?.
"A finals del segle XIX diverses famílies de la burgesia barcelonina van posar de moda estiuejar a Santa Coloma: un dels pioners va ser l'historiador Ferran de Sagarra, propietari de la Torre Balldovina i pare del cèlebre poeta Josep Maria de Sagarra.
L'entorn geogràfic, el clima i la proximitat a la gran ciutat van facilitar aquesta migració que es repetia cada any entre els mesos de juny i setembre.
Els senyors van comprar terrenys i van construir les seves cases d'esbarjo que van embellir la fesomia del poble. Les noves construccions es van agrupar envoltant el nucli originari de la vila.
Algunes d'aquestes finques van desaparèixer en l'efervescència especulativa de la dècada dels 60 (can Gordi, can Nohet). Altres van aconseguir salvar-se i han estat recuperades i incorporades al patrimoni de la ciutat com can Muntlló, can Sisteré, can Franquesa o can Mariner, una antiga masia del segle XVII, que a finals del XIX va ser la segona residència dels Roviralta, els qui la van reformar i van ampliar. En la dècada dels vuitanta es va convertir en un casal de barri (la recuperació de la masia i la plaça adjacent, va ser obra de l'arquitecte colomenc Xavier Valls, mort en l'atemptat d'ETA contra els magatzems Hipercor).
L'edifici més emblemàtic d'aquella etapa és can Roig i Torres. Avui convertida en escola municipal de música, aquesta mansió, una de les més boniques de la ciutat, barreja de forma harmònica els estils noucentista i modernista. Va ser construïda entre 1906 i 1912 per Rafael Roig i Torres, un home adinerat que, entre altres càrrecs, va ocupar els de cònsol de l'Uruguai a Barcelona i tinent d'alcalde a l'Ajuntament barceloní.
La influència de la colònia barcelonina va ser gran, malgrat que les relacions socials entre estiuejants i nadius sempre van ser molt classistes: alguns forasters evitaven deliberadament el contacte amb el poble pla, es refugiaven en les seves torres amb jardí i, com màxim, es deixaven veure en la missa del diumenge.
La presència temporal d'aquestes famílies adinerades va suposar una millora econòmica per a un sector de la població colomenca. A petició dels estiuejants, l'Ajuntament va crear l'any 1895 la Festa Major d'Estiu per complimentar i acomiadar a tan il·lustres personatges. No obstant això, l'antiga festa de la patrona, el 31 de desembre, mai va deixar de celebrar-se.
En contrast amb aquestes anades i vingudes de famílies riques, es produeixen les dues primeres onades migratòries modernes, encara que de molt reduïdes proporcions: una procedent de l'interior de Catalunya i una altra, d'Aragó, que es va conèixer popularment amb l'apel·latiu dels maños. En els dos casos les dificultats d'integració van ser mínimes. Es tractava de jornalers, mà d'obra agrícola.
El 27 d'octubre de 2009 el seu alcalde, Bartomeu Muñoz (PSC), va ser detingut per la Guàrdia Civil per presumpta implicació en un afer de corrupció (cas Pretòria), juntament amb Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, tots dos relacionats amb CDC."
