lunes, 29 de septiembre de 2014

Catalonia is not Spain; Catalonia is Sicily (Episodio 41): La maledicció de Lluís Domènech i Montaner

Actualizo este interesante artículo de Jaume Reixach, que guardaba en "borradores". No tiene desperdicio.






#links 


Dos dels edificis més emblemàtics del prestigiós arquitecte i polític Lluís Domènech i Montaner (1850-1923), el Palau de la Música i l'Hospital de Sant Pau, són l'epicentre de dos dels escàndols de corrupció més greus que sacsejen la Catalunya d'avui. Són exemples emblemàtics del millor modernisme i ambdós són considerats Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.
Què ens ha passat perquè aquestes dues joies arquitectòniques hagin caigut en l'oprobi del saqueig i de la corrupció? Això no és culpa de Madrid ni del centralisme, això és fruit de la descomposició moral i de la cleptomania sense límits dels qui, en el nom sagrat de Catalunya, s'han dedicat en els últims 30 anys a omplir-se les butxaques a costa de la bona fe dels ciutadans d'aquest país.

Què pensaria Lluís Domènech i Montaner, un dels patriarques del catalanisme polític, si tornés en vida i veiés què succeeix a l'Hospital de Sant Pau i al Palau de la Música? Ell va imaginar i construir aquestes meravelles artístiques per tal que Catalunya pogués excel·lir en àmbits estratègics com la medicina i la música. Els hereus de la seva acció política i del seu geni arquitectònic han malbaratat el patrimoni ètic i patriòtic que ens va llegar.
El jutge del cas Palau, Josep Maria Pijuan, està ultimant la conclusió del sumari, abans d'encetar la fase del judici oral. Dels 30'5 milions d'euros que van ser robats pel tàndem Fèlix Millet & Jordi Montull, s'ha constatat que 3'3 milions van anar a parar a Convergència Democràtica i a la seva fundació. Ara, la Policia Nacional està investigant què va passar amb els 18 milions que es van treure en efectiu per la finestreta de bancs i caixes. De moment, les famílies Millet i Montull han dipositat una fiança de 4'2 milions d'euros, però el jutge ha procedit a embargar tots els seus comptes i tot el seu patrimoni per mirar de cobrir el forat que van deixar.

El titular del jutjat n. 22, Emili Vilà, ha focalitzat l'escàndol de l'Hospital de Sant Pau en tres línies d'investigació: el desviament i l'apropiació de fons; els falsos contractes a alts càrrecs que no hi treballaven; i el sobrecost de les obres del nou hospital en 38'5 milions d'euros. La instrucció es troba encara en una fase preliminar, però, segons fonts ben informades, la magnitud del cas pot superar amb escreix l'espoli del Palau de la Música. I queda un important meló per obrir: l'opaca gestió de l'immens patrimoni immobiliari (més de mil finques urbanes i rústiques) que va ser donat per ciutadans agraïts a l'Hospital de Sant Pau i que està valorat en 230 milions d'euros. Gràcies a la valenta actuació del comitè d'empresa, que ha plantat cara als gestors nomenats per la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i l'Arquebisbat, comencem a saber tot el putiferi que s'amaga a les clavegueres del recinte que va construir Lluís Domènech i Montaner.

De moment, hi ha nou imputats, entre càrrecs institucionals i responsables directes de la gestió: Josep Prat (expresident de l'Institut Català de la Salut), Xavier Casas (extinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona); Albert Folia (expresident de la Fundació); els exdirectius Jordi Bachs, Josep-Anton Grau, Jordi Colomer i Jordi Varela; i els representants eclesiàstics Josep Anton Arenas i Joan E. Jarque. Per acabar-ho d'adobar, l'hospital -fundat a l'any 1401- està intervingut des de fa tres mesos per la Generalitat, el Patronat de la Fundació ha presentat la dimissió i la conselleria de Justícia ha instat la presentació d'un concurs de creditors.


Lluís Domènech i Montaner va ser, a banda d'un arquitecte genial, un patriota de cap a peus. Entre moltes d'altres iniciatives, fou l'organitzador i el president de les Bases de Manresa (1892), el document fundacional del catalanisme polític modern. Si Catalunya vol ser independent, abans hem d'independitzar-nos de tots aquells que, començant pel president de la Generalitat, Artur Mas -involucrat fins el coll, a través del seu secretari personal, Daniel Osàcar, en l'espoli del Palau de la Música- han prostituït els temples de la nostra




 

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Seguidores

Archivo del blog

Datos personales

Mi foto
Este blog es el medio de expresar mis particulares reflexiones e ideas sobre la realidad que me rodea, así como las sugeridas por la lectura de libros y artículos de prensa. No es crítica literaria, no tengo conocimientos para ello. Expongo , tras muchos esfuerzos, lo que mi corazón me dicta. No es mi intención la de ofender ni herir a nadie. Tampoco, pues, me gustaría ser objeto de heridas u ofensas por discrepar con mis particulares opiniones y gustos.